CLUB TENNIS TARRAGONA eCommerce Tarragona Tarragona
CLUB TENNIS TARRAGONA eCommerce Tarragona Tarragona
El tennis és, indiscutiblement, l'esport que ha tingut un desenvolupament més espectacular. 

A Tarragona va arribar a través de Barcelona l'any 1908 a la finca de Josep Maria Iglesias prop de la muntanyeta de l´Oliva. S'hi van jugar competicions amb públic molt selecte que només hi podia accedir per rigorosa invitació. L'any 1913 ja existia el primer camp de tennis i estava situat al camí de l'Arrabassada, davant del cementiri dels Jans. 

Els mil i un intents duts a terme perquè aquest aristocràtic esport adquirís carta de naturalitat en la nostra ciutat, s'havien convertit en un fracàs fins els voltants de l'any 1915, quan un grup reduït d´amics es reunien sovint per a jugar a tennis. 

Ha evolucionat molt aquest esport des de que es va fundar l'any 1915, pel tarragoní D. Lluis Bonet i Amigó, amb el nom de “Law Tenis Club Tarragona “, que va ser el principal organitzador i ànima de la secció. Tenia una gran afició pels esports. Es va sacrificar moralment i materialment i amb la seva activitat i entrega va aconseguir la implantació d'aquest esport a la nostra ciutat, i va aconseguir que el dia 2 de maig de 1915 es portés a terme la inauguració de les 2 pistes construïdes al carrer Estanislau Figueres d'aquesta ciutat. 

Aquesta “secció” es va integrar dins del Club Gimnàstic. Estava formada per 40 socis, aficionats.Tots ells provenien de famílies benestants. 

Es va celebrar la reunió d'aquesta secció i es van tancar les inscripcions per fer-se socis. Els que a partir d'ara es volien fer socis haurien de satisfer doble quota d'entrada. 

En aquesta primera etapa es va disputar el Trofeu LLuís Bonet (1918-1929). 

Joan Gualberto Nogués i Virgili va ésser un dels primers jugadors de tennis a Tarragona i va presidir l'Entitat l'any 1923. 

Més tard es van traslladar les instal.lacions des del carrer Estanislau Figueres als nous terrenys del Camí de l´Àngel, (Avinguda de Catalunya). Les obres per condicionar les pistes de tennis en els nous terrenys anaven a bon ritme i en arribar al març de 1924 ja començaven a fer goig dintre de les instal.lacions generals del Club Gimnàstic on es van integrar com a Secció Esportiva del que va formar part durant més de quaranta anys. 

El dia 1 de abril de 1924 es va fer soci Leandre Campadabal, un dels prohoms del tennis tarragoní i patriarca d'una nissaga de bons tennistes. 

Al mateix mes d'abril de 1924 es va organitzar el primer campionat social per tal d´establir un “rànquing” dintre del club i així poder anomenar als jugadors que representarien al club en competicions oficials. 

El 12 de juliol de 1925 s'inaguraven les noves instal.lacions constant de: 3 pistes, xalet social i petit jardí. 

Al setembre de 1939 l'assemblea de socis, que en tenia uns 50, va decidir canviarse el nom i anomenar-se Sección de Tenis Club Gimnástico. 

A partir de 1947 fins a l'any 1955 i va haver una etapa florescent al Club. Però a partir d'aquest darrer any, es va iniciar una crisi a la secció de futbol del Club Gimnàstic (base del club) i arran d'aquesta va arrastrar a totes les altres seccions. 

Per tot allò exposat i per no perdre el treball de tants anys els socis de la secció de tennis del Club Gimnàstic van acordar constituir-se en una societat independent realitzant un gran esforç. Es va adquirir en propietat un xalet, terrenys, pistes i instal.lacions.. Aleshores es va anomenar Club de Tennis Tarragona. 

Independitzat i propietari el nostre Club Tennis Tarragona de l'immoble, terrenys i instal.lacions, on es desenvolupaven les seves activitats esportives. Aquestes varen anar augmentant paulativament a l'incrementar-se progressivament el número de socis, que del centenar va passar a un total de dos-cents a finals del 1955. 
Per a regular el funcionament del club com a entitat independent, la junta va sotmetre a la Reial Federació Espanyola de tennis un projecte d'estatut social, el qual va ser aprovat el 30 d'abril de 1960. 

En l'estatut es van instituir les categories de socis juvenils i infantils amb quotes mensuals reduïdes i excepció de la quota d'entrada per aquests últims, amb la finalitat de fomentar i estimular la pràctica de l'esport del tennis entre els joves. 

Aquestes mesures van donar un resultat excel.lent, doncs s'hi van inscriure numerosos socis. Aquest fet va provocar un augment de les activitats esportives. 

A causa del progressiu augment dels socis, les instal.lacions es van fer insuficients per atendre les constants necessitats i davant la impossibilitat d'ampliar-les en el mateix emplaçament, l'any 1961 es començà a parlar sobre el possible trasllat del Club a la urbanització Cala Romana. 

El dia 26 de Abril de 1961 la Junta Directiva del Club va escriure una carta a tots els socis explicant i justificant la seva postura vers el possible trasllat del Club a la urbanització Cala Romana. 

El 20 de maig de 1962 va tenir lloc una Junta General Extraordinària -referèndum on la massa social va optar majoritàriament pel trasllat del Club a Cala Romana. 

A la dècada dels anys 60, el nombre de socis va experimentar una forta pujada. El tennis era ja un esport popular i Tarragona creixia a un ritme accelerat. Un grup majoritari que jugava inicialment a les 7 del matí, abans d´anar a la feina, van crear la penya Seven O´Clock. Aquesta organitzava campionats per a principiants, per categories de tota mena, tant a l'hivern com a l´estiu, i acabaven sempre amb un sopar, ball i lliurement de premis. Per aquell temps el club organitzava els campionats socials oficials i les competicions interclubs. 

A causa del constant augment del nombre de socis i de les activitats esportives, les instal.lacions es van fer insuficients per atendre les constants necessitats. Davant la impossibilitat d´ampliar-les al mateix emplaçament, la Junta General Extraordinària del club va reunir-se per a l'elecció de la nova radicació. 

El dia 20 de maig de 1962 es van adquirir els terrenys de Cala Romana, uns terrenys amb una superfície de més de 10.000 m2 on existia el propòsit de construir les diverses instal.lacions i edificis adequats per a les activitats esportives pròpies d´un club de tennis. Es preveia la construcció de sis pistes de tennis (una d´elles amb graderia), una piscina de 12x25 metres, un petit frontó i un local social dotat de vestuaris tant per homes com per dones. 

Amb l'esforç dels socis del club i una ajuda que va concedir la Delegació Nacional es van poder dur a terme aquestes instal.lacions. Pel local social es va projectar un edifici de dos plantes, i es volia la construcció d'una vivenda aïllada pel conserje. 

L'edifici principal va tenir una orientació sud-est. Es va considerar la més adequada perquè a l'hora punta quan jugues et ve el sol de cara. Les noves instal.lacions foren inaugurades el 24 de maig de 1964. 

L'edifici social constava de les següents dependències: A la planta baixa: porxos, una escala, vestuaris i sanitaris senyores, vestuaris i sanitaris homes i vestuaris sanitaris nens. A la primera planta: vestíbul, conserjeria, sala de jocs, saló social, bar, lavabos, secretaria. 

Després de les diverses campanyes de promoció realitzades per les Juntes Directives per a fomentar la pràctica de l'esport entre el major nombre de persones, de 300 socis que estaven inscrits al fer-se el trasllat, van passar a ser uns 2000 associats. 

Aquest espectacular augment del nombre de socis ha estat causat principalment per la política seguida per la Junta Directiva al establir quotes mensuals reduïdes i quotes d'entrada mínima, inclús concedint excepcions totals a favor dels joves, amb la finalitat d'evitar que es perdés qualsevol jugador o promesa per falta de medis en la nostra província. 

Al 1966 es va crear l'escola de tennis per fomentar i estimular aquest esport entre els més joves ensenyant les bases de la tècnica. 

Al 1969 en aquest augment espectacular de socis i la creació de l'escola de tennis, va provocar que les instal.lacions del club es quedessin espectacularmente congestionades. Per tant, es va plantejar el problema d'ampliació de les instal.lacions. El projecte consistia en la construcció de quatre pistes de terra batuda, de les quals dos d'elles anirien enfocades a l'escola, les quals proporcionarien un total de deu pistes, número proporcionat al dels socis del club. 

 
També es pretenia construir un nou frontó col.locat damunt de l´actual amb un increment de la seva longitud per tal de ser utilitzat per l'escola. D'aquesta manera s'aconseguiria el màxim aprofitament de les pistes. Per últim, estava previst la construcció d'un pavelló destinat a l'escola de tennis, contituit per un vestuari i un gimnàs. 

Al 1970 i amb l'ajuda de la Delegació Nacional i de l'esforç econòmic del Club, es van construir les 4 pistes de terra batuda, un pavelló per a l'escola de tenis, un frontó, il.luminació d'una pista i tancament del solar. Aquestes obres es van inaugurar oficialment al juliol de 1970. 

Novament es va produir la necessitat d´una altra ampliació de les instal.lacions a causa d'un increment del nombre de practicants. Amb aquest fi, l'Assemblea General, i sempre condicionada a una possible ajuda de la Delegació Nacional, va autoritzar a la Junta Directiva iniciar l´any 1972 la construcció d´una pista de “tenissinco”, ampliar el frontó i pavimentar-lo, construir graderies a la pista 4, il.luminar la pista 3, ampliar els vestuaris amb noves dutxes i millorar la instal.lació d'aigua per a regar les pistes, amb una bomba de pressió suficient. 

Al 1974 la Junta Directiva va presentar un ambiciós projecte d'ampliacions de les instal.lacions del club. Per una banda, es volia comprar els terrenys d'una muntanyeta del costat de la pista de tenissinco. D'altra banda també es va proposar la construcció d'una pista central, la construcció d'una pèrgola, ampliar els vestuaris dels homes, construir una cafateria amb una sala de jocs. També es va proposar la creació d'un parc infantil, el tancament de la pista 7 en una pista poliesportiva i per últim el tancament del local social. De tot el citat anteriormente només es van dur a terme l'ampliació dels vestuaris dels homes i la construcción d'una cafeteria. 

Durant aquests anys va augmentar el nombre de socis i de practicants a totes les hores del dia, tot el contrari dels primers anys en els quals només es jugava a les hores punta. A partir dels 60 i 70 gairebé totes les pistes restaven ocupades mentre el club estava obert. 

El dia 13 juliol del 1985 es va celebrar la primera Diada del Club per conmemorar els 70 anys de la fundació (Lawn Tennis Club 1915). Dels actes organitzats destaca la inauguració d'un monitor commemoratiu. Cal remarcar que el Sr. Joan Vallvé va lluitar per a conseguir una pedra tarragonina, digna de configurar el monolit. No va ser gens fàcil. La pedra va ser trobada al fons de la pedrera antiga, darrera de l'estació del tren en terrenys de la junta d'obres del port, els quals van cedir a donar-la sobretot gràcies a la gestió del consoci Sr. Ramon Juanola. 

En aquest any 1985 també hem de destacar que el soci i antic president de l'entitat durant 8 anys el Sr. Agustí Pujol i Niubó va ser escollit president de la Reial Federació Espanyola de Tennis a l´edat de 36 anys el 9 de novembre. Va esser President durant 5 candidatures. 

El Tennis Tarragona va demanar l´organització del campionat d´Espanya absolut femení l´any 1991. La Reial Federació Espanyola de Tennis li va concedir l´organització després d'elaborar uns informes favorables de les instal.lacions del club i també es va tenir en compte que el club ja havia organitzat anteriormente campionats de tanta importància. 

L´any 1996 es va celebrar la Copa Davis que va enfrontar Espanya i Dinamarca per intentar retornar al grup mundial. Es va convertir en l´esdeveniment internacional més important de tota la història del Club Tennis Tarragona. Era molt important pel club però també per la ciutat ja que es donarien a conèixer per tot el món. 

Al Febrer de 1999 es volia ampliar i modificar les instal.lacions del club per tal de modernitzar-lo i equiparar-lo als grans clubs de Barcelona. La varen propossar la construcció d'unes noves oficines, una nova recepció ocupant una part de l´actual porxo a més a més, la construcció de dos pistes de paddle a la pista de tenissinco i l´acondicionament del frontó amb una pista poliesportiva. Al final es van contruir les dues primeres pistes de pàdel al juny del 2000 i es va començar a treballar en un projecte definitiu ambiciós de remodelació total d'un club del segle XXI. 

Al any 2003 per fi la Junta Directiva governada pel President del Club Sr. Antonio Jordà de Quay presentaria als socis i s'aprovaria per majoria la nova remodelació de canvi i millores de les instal.lacions. Es guanyaria 1 pista més de tennis (total 11), dues més de pàdel (total 4), una nova piscina menys profunda i una de petita per infants, la restauració total del edifici social on s'ampliarien vestidors amb saunes i bany turcs, un gran gimnàs, cabines per a tractaments d'estetica, fisioterapia i altres, noves oficines per l'administració i recepció i nou bar, restaurant i cuina. 

També durant aquesta etapa a nivell esportiu es donaria una canvi de 180 º. El primer equip absolut masculí del club pujaria a la 1era categoria nacional per primer cop a la seva història. L'escola de tennis (amb una mitjana de tres-cents alumnes), en les competicions per equips es situarien entre els millors de Catalunya en moltes categories, s'organitzaria un gran ventall de grans competicions a nivell internacional i nacional com es ara: una eliminatòria de la Copa Federació, el Campionat d'Europa infantil masculí per equips “Copa del Sol”, el campionat del mon de veterans +60 per equips, el campionat d'Espanya Absolut femení, el Campionat d'Espanya veterans +35 i +40, entre molst altres. 

També el Club organitzarà diverses vegades el Campionat d'Espanya per equips Absoluts masculins de primera categoria i al any 2006 es torna a recuperar el Open Challenger ATP internacional “Costa Daurada” amb una dotació de 50.000 dolars. 

El torneig es dispuatrà durant cinc edicions i motivat per la crisi econòmica que pateix el país es deixarà de organitzar al any 2011. 

A la següent etapa de Junta Directiva governada pel President del Club Sr. Antonio Sanchez Recasens (2006-2010) va portar a terme principalment la construcció de la cinquena pista de pàdel ubicada a l'antic frontó del club i també la remodelació-construcció de la plaça i ampliació del gimnàs a la primera planta.

Ara fa uns anys (2010-2016) la Junta Directiva presidida pel Sr. Carles Farré Brull va portar a terme l´enderrocament de l´edifici on estaven situats els antics vestidors femenins i es va construir una Pista Poliesportiva polivalent molt necessària per practicar diferents esports com bàsquet, fútbol, tennis taula i on poder realitzar la preparació física de l'escola. També van treballar per un sanejament dels comptes de l'entitat, a la vegada que van ampliar fins a 7 el número de pistes de pàdel, realizant una obra de reestructuració de les pistes de tennis més properes a la platja.

Després de la nomenació de Tarragona com a seu dels Jocs del Mediterrani 2018, el nostre club va acollir l'esport del tennis durant aquells dies.

La Junta Directiva presidida per Pere LL. Bergadà, va afrontar un repte important de cara a l'història del club. En una assemblea general extraordinària, va aprovar-se la compra del club esportiu Tennis Park. D'aquesta forma el Club Tennis Tarragona va procedir a convertir-se en l'únic club esportiu de Cala Romana, amb un total de 23000m2 dedicats a l'esport i l'oci, que va crèixer fins a les 15 pistes de tennis i 14 pistes de pàdel.